La elecció d’algun aspecte/tema mai és
fàcil. Quan t’has de decantar entre dos aspectes importants i rellevants,
escollir una opció té el seu temps. Per això, no m’ha estat fàcil escollir quin
sistema educatiu considero millor, el de Finlàndia o el de Corea. A més, el meu
desconeixement total dels dos sistemes no m’ha estat fàcil decidir quin és el
millor. Per això, des d’un primer moment no vaig poder escollir cap dels dos.
Però en un segon moment, m’he decantat pel
sistema educatiu finlandès. El motiu és que la seva cultura s’apropa més a la
meva, i per això, no entenc alguns aspectes del sistema educatiu coreà. A
continuació dono algunes explicacions en relació a la meva posició.
Segons un article publicat a La Vanguardia
al mes de desembre, el sistema educatiu de Finlàndia i el sistema educatiu de
Corea del Sud són molt igualitaris. A més a més, els seus governs i la societat
en general, aposten per l’educació. I tant Finlàndia com Corea, es
caracteritzen per la estricta selecció del professorat que hi ha. [1] Sota el
meu punt de vista, aquests aspectes expliquen els sistemes educatius tant
potents que els dos països tenen.
Tot i així, considero que són sistemes
educatius amb moltes diferències. Però abans de començar a esmentar les
diferències que m’han pogut portar a decantar-me més per un sistema o per un
altre, considero que hem de tenir en compte l’estat econòmic i social de cada
país. És evident que el nivell econòmic de Corea és més elevat que el de
Finlàndia. Potser amb un nivell més alt, aquest últim podria disposar d’un
millor sistema, encara millor al que ja té. Però, considero que és admirable el
fet d’observar com un país amb menys recursos hagi pogut estar el numero 1 en
temes educatius.
Són sistemes diferents. Per una banda, el
sistema educatiu coreà prioritza l’individualisme, la competitivitat i
l’educació privada. Per l’altre, el sistema de Finlàndia, posa èmfasi a una
metodologia més pràctica, un alt nivell de participació de les famílies i
l’educació pública. Crec que vivim en societat i per aquest motiu, potenciar
únicament l’individualisme dels alumnes no és lo correcte. Però és evident que
parlo des dels coneixements de la meva cultura i per això, no estic d’acord amb
aquest aspecte dels sistema educatiu coreà. És important la competitivitat,
buscar el talent de cada nen i nena però no hem de posar l’èmfasi central
en això perquè no tot es basa en nosaltres mateixos. Crec que d’aquesta manera,
independentment del resultats positius que el país mostra en temes educatius,
estan formant a futurs homes i dones més individualistes i és important
treballar això però barrejant-lo amb aspectes més socials.
Considero que una bona educació ha de
basar-se en mètodes actius, pràctics, per a que l’alumnat no s’avorreixi a les
aules i puguin treure tot el profit de l’escola. A més a més, com a pròpia
experiència, puc afirmar que s’aprèn més utilitzant la pràctica que no pas
memoritzant. Per tant, estic a favor amb aquesta metodologia. El tema sobre
l’educació privada o publica és més delicat, ja que, tal i com he esmentat
anteriorment, els dos països mostren característiques econòmiques diferents.
Però he de comentar que en el cas de Finlàndia, és d’admirar que el 98% de les
escoles siguin públiques i a més a més, siguin bones. A diferència d’Espanya,
que associem les escoles públiques amb un nivell inferior que les privades.
Crec que aquest sistema finlandès és un sistema a seguir a causa de les escoles
publiques: existeixen com a majoritàries, són possibles i mostren resultats
positius. Però no les podem comparar amb les escoles privades de Corea ja que
el nivell econòmic del país, tal i com he esmentat, és diferent. El tema és que
públiques o privades, els dos països mostren resultats insuperables. Tot i
així, apostar per educació, independentment del nivell d’economia del país, és
un tema imprescindible. I aquest és el primer aspecte per construir un bon
sistema educatiu.
També m’agradaria comentar les hores que
els alumnes passen a les escoles. A Finlàndia, els nens i nenes passen 6 hores
a l’escola i desprès fan deures a casa durant 30 o 40 minuts. A Corea,
l’alumnat es passa 11 hores a l’escola i desprès realitzen extraescolars, fins
que alguns arriben a les 23 hores a cases seves. Davant aquest aspecte, em
torno a posicionar cap al sistema finlandès. Considero que els nens i nenes han
de tenir altres coses a fer a part d’anar a l’escola. És imprescindible el joc,
independentment de l’edat dels alumnes. I tot i que a les escoles segurament ho
facin, és essencial que desconnectin d’aquesta i puguin descansar. És a dir, un
noi, a l’acabar l’escola, hauria de tenir temps per jugar amb qui vulgui i a on
vulgui. Per això, crec que passar tantes hores a l’escola i fent extraescolars
no és bo pel nen. Es poden educar de moltes maneres i el joc és una. No
hem d’estar tan a sobre de l’alumnat. Aquest ja ha de tenir unes hores exactes
per a treballar a l’escola. Desprès, considero que cadascú hauria de treballar
de la manera que vulgui.
Per últim, he de comentar resultats
acadèmics. I en aquest àmbit, tal i com hem pogut observar a les sessions de
classe, és evident que el sistema educatiu de Corea del Sud és millor ja que
l’informe Pisa així ho mostra. Per tant, si he de ser objectiva, hauria
d’afirmar que el sistema coreà és millor que el finlandès perquè hi ha unes
proves escrites que així ho confirmen. Però si he de comentar aspectes que com
a futura professional de l’educació considero importants per tal de que aquesta
sigui positiva, hem quedo amb Finlàndia. Potser el seus resultats estan baixant
però segueixen estant a uns nivells molt alts i penso que el seu sistema es
podria aplicar a sistemes europeus. A diferència del coreà, que tot i que s’ha
demostrat que és el millor, la cultura és diferent i per això esta triomfant el
seu país i crec que en d’altres no seria possible.
Per acabar, m’agradaria fer-ho amb les
paraules de la ministra d’educació de Finlàndia, Krista Kiuru. Aquesta, en
relació al descens dels resultats educatius del seu país va comentar que: "el descenso general de los resultados indica que
debemos tomar medidas enérgicas para desarrollar la educación finlandés con la
creación inmediata de un amplio foro formado por expertos en enseñanza, políticos,
padres y alumnos "para salvaguardar el futuro del sistema educativo".[2]
Amb aquestes paraules veiem com
l’educació s’encamina cap a un sistema global on tots són els actors del bon
sistema educatiu.
[1] http://www.lavanguardia.com/vida/20131202/54394727770/las-claves-del-exito-de-los-sistemas-educativos-de-corea-del-sur-y-finlandia.html
[2]
http://www.eldiario.es/politica/Finlandia-investiga-motivos-desplome-PISA_0_203330300.html
