Les noticies d’aquest últim dia sobre educació recauen en els
resultats de l’informe PISA. Els estudiants de 15 anys a Espanya estan a 23
punts per sota de la mitjana dels països desenvolupats en la resolució de
problemes quotidians (programar un aparell d’aire condicionat, escollir la
millor combinació de metro...).
Quin
és el problema? Durant aquest nou post no m’agradaria comentar què esta passant
al nostre país si no que m’agradaria ressaltar una dada molt interessant que he
trobat a un article escrit per José
Saturnino Martínez García al
diari “El País”. L’autor ens confirma
que no tots estan per sota de la mitjana de la OCDE a l’Informe PISA ja que els
fills de les persones sense estudis a Espanya obtenen resultats semblants a la
resta de la seva mateixa condició (451
punts) però els fills de les persones amb
estudis superiors ho fan pitjor al nostre país (493 punts) que en la
mitjana de la OCDE (520 punts)
[1]
Davant
aquesta afirmació podem tenir una visió positiva dient que el fet de néixer a
una família amb més o menys nivell
cultural no influeix en el rendiment educatiu en comparació amb altres països. Per
tant, aquest factor no seria imprescindible en el rendiment d’un estudiant. Però
segons José
Saturnino Martínez García, el conjunt del país podria mancar en el
futur d’elit cultural.
I davant
això, hauríem de culpar als pares del rendiment acadèmic dels seus fills? Sota
el meu punt de vista, el fet que un pare no hagi tingut la oportunitat de realitzar
estudis superiors fa que desitgi que els seus fills si que la tinguin. I no únicament
la oportunitat que ells no van tenir si no que, per alguns motius, aquests
pares van optar per no estudiar i veient el context actual, consideren
necessari que els seus fills estudien més de lo que van estudiar ells. Per això
crec que per una banda, aquí podria recaure la explicació al pitjor rendiment
educatiu dels estudiants amb pares amb estudis superiors. Els pares són una
font de motivació i considero que sense l’esforç d’aquests un alumne no pot
tenir un bon rendiment. I la majoria d'aquests desitjen que el seus fills tinguin un bon futur i per això consideren que el primer pas és tenir estudis. Però, quins altres motius poden haver darrera de tot
això? La influència, sota el meu punt de vista, és al context.
Finalment,
també m’agradaria comentar que hi ha una pàgina interactiva de la OCDE que
permet resoldre els problemes presentats a l’alumnat de 15 anys. [2]
En quins resultats es troben els alumnes majors de 15 anys? Penso que els
resultats no variarien molt veient els efectes de l’educació actual.
