dimecres, 2 d’abril del 2014

Per què els joves d’alt capital cultural són qui baixen la mitjana a l’Informe Pisa?



Les noticies d’aquest últim dia sobre educació recauen en els resultats de l’informe PISA. Els estudiants de 15 anys a Espanya estan a 23 punts per sota de la mitjana dels països desenvolupats en la resolució de problemes quotidians (programar un aparell d’aire condicionat, escollir la millor combinació de metro...).
Quin és el problema? Durant aquest nou post no m’agradaria comentar què esta passant al nostre país si no que m’agradaria ressaltar una dada molt interessant que he trobat a un article escrit per José Saturnino Martínez García al diari “El País”. L’autor ens confirma que no tots estan per sota de la mitjana de la OCDE a l’Informe PISA ja que els fills de les persones sense estudis a Espanya obtenen resultats semblants a la resta de la seva mateixa condició (451 punts) però els fills de les persones amb estudis superiors ho fan pitjor al nostre país (493 punts) que en la mitjana de la OCDE (520 punts) [1]

Davant aquesta afirmació podem tenir una visió positiva dient que el fet de néixer a una família amb més o menys  nivell cultural no influeix en el rendiment educatiu en comparació amb altres països. Per tant, aquest factor no seria imprescindible en el rendiment d’un estudiant. Però segons José Saturnino Martínez García, el conjunt del país podria mancar en el futur d’elit cultural.

I davant això, hauríem de culpar als pares del rendiment acadèmic dels seus fills? Sota el meu punt de vista, el fet que un pare no hagi tingut la oportunitat de realitzar estudis superiors fa que desitgi que els seus fills si que la tinguin. I no únicament la oportunitat que ells no van tenir si no que, per alguns motius, aquests pares van optar per no estudiar i veient el context actual, consideren necessari que els seus fills estudien més de lo que van estudiar ells. Per això crec que per una banda, aquí podria recaure la explicació al pitjor rendiment educatiu dels estudiants amb pares amb estudis superiors. Els pares són una font de motivació i considero que sense l’esforç d’aquests un alumne no pot tenir un bon rendiment. I la majoria d'aquests desitjen que el seus fills tinguin un bon futur i per això consideren que el primer pas és tenir estudis. Però, quins altres motius poden haver darrera de tot això? La influència, sota el meu punt de vista, és al context.

Finalment, també m’agradaria comentar que hi ha una pàgina interactiva de la OCDE que permet resoldre els problemes presentats a l’alumnat de 15 anys. [2] En quins resultats es troben els alumnes majors de 15 anys? Penso que els resultats no variarien molt veient els efectes de l’educació actual.


[1] http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/04/01/actualidad/1396374385_539515.html
[2] http://www.oecd.org/pisa/test/