La segona entrada d'aquest blog ve donada per la reflexió que vaig fer sobre la obligatòrietat del sistema educatiu espanyol. Pensant en les edats que han de marcar l'inici i la fi de la obligatorietat de l'educació al nostre pais vaig començar a reflexionar sobre una pràctica que no està molt vista a Espanya però que a altres països ja és un fet.
Tot i que al nostre país, l’anomenat homeschooling, no és una pràctica
regulada, no està prohibida. Per tant, a l’actualitat, hi ha un nombre de pares i mares que opten
per educar als seus fills a casa. Un dels motius pel qual ho fan és perquè
consideren que el sistema escolar no és l’idoni ja que no atén a la
individualitat del nen, no els motiva i no els desperta la curiositat per
saber. A més a més, hi ha nens que no s’adapten a l’escola i, per tant, aquesta,
únicament els proporciona un fracàs escolar. [1]
Però, davant d’això, quins són els avantatges i els
desavantatges del famós homeschooling? Per una banda, segons l’article de l’ABC
escrit per la M.J. Pérez-Barco un avantatge important és el fet que un nen o
nena posseeix moltes destreses i habilitats. Un aspecte a considerar és que la
Universitat de Harvard vol alumnes que hagin estat educats a casa ja que
consideren que tenen més agilitat mental, més capacitat de tracte, són més
independents i autònoms, tenen menys por a la vida, etc. També, educar des de
casa, dóna la possibilitat d’oferir als nens una atenció individualitzada i
personalitzada, un acompanyament permanent, una relació més natural amb els
seus pares… Aquest últim avantatge és molt important pels propis pares ja que
consideren que passen més temps amb els seus fills i es crea una responsabilitat,
una implicació i un coneixement de tots per a tots.
Per l’altra banda, i fent referencia als inconvenients
d’aquesta pràctica, podem considerar que el homeschooling
no disposa de referents externs per valorar els progressos dels nens i, per
tant, no es veu si el nen veritablement aprèn. A més, altre inconvenient és el
sentiment de culpabilitat que molts pares experimenten quan pensen que podrien
estar privant als seus fills de determinats continguts imprescindibles o molt
importants per a la seva formació. [2] De tota manera, considero
que si un pare opta per portar a terme aquesta pràctica, és perquè està segur
de que el seu fill pot aprendre més a la seva casa que no pas a l’escola.
Sota el meu punt de vista, i veient alguns dels pros i
contres que comporta el homeschooling,
aquesta pràctica hauria d’estar regulada al nostre país en el cas que hi hagi
un projecte escrit que indiqui algunes pautes per portar-ho a terme. És a dir,
són molts els articles que indiquen que, segons les mares, educar en casa
comporta un bé pels seus fills. També podem veure altres països que tenen
aquesta pràctica regulada i els beneficis són positius, independentment del
sacrifici i dels problemes que pot comportar educar a casa. [3]
Per tant, considero que si és donés unes bases de com
fer-ho, el homeschooling hauria de
ser possible. En primer lloc, s’hauria de reflexionar sobre el rendiment i les
problemàtiques dels nens. Penso que si un nen pateix bullying, o necessita una atenció molt individualitzada i l’escola
no se la dóna, el homeschooling
hauria de ser lleial pel bé del propi nen i del seu procés d’aprenentatge. La
problemàtica que observo és que aquesta pràctica implica poca socialització i
els nens desenvolupen aquesta capacitat quan comencen a anar a l’escola. A
part, també és important l’aprenentatge cooperatiu entre ells. Però considero
que dues mares es poden adjuntar per educar als seus fills i, en aquest cas, parlaríem d’un grup de 5 nens, per exemple,
que entre ells poden aprendre igual, encara que no tinguin la mateixa edat. És
pot aprendre de tothom i aquest principi es definit pel homeschooling. Llavors, en casos com aquest, la capacitat de
socialització estaria molt present, ja que és essencial. Per això, Durkheim (1975)
ho va tenir molt pressent: “la educació
compleix la funció d’integrar als membres d’una societat per mitjà de pautes de
comportament comuns, a les quals no podria haver accedit de forma espontània.”
Per tant, considero que si existeix un projecte que doni
eines, recursos, estratègies, etc., per educar als nens a casa, és
possible aquesta pràctica i fins i tot, m’atreveixo a dir que necessària en
alguns casos, tal i com ja he esmentat. Però per a que això sigui possible, els
pares han d’estar capacitats, han de tenir temps i han de estar disposats a
realitzar aquesta tasca.
A continuació adjunto un vídeo per a que es vegi la
pràctica del homeschooling al nostre
país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada