En
aquesta publicació m’agradaria donar a conèixer l’escola Rinkeby, situada a unes
de les comunitats de Suècia, a prop d’Estocolm. A Rinkeby, el 90% dels ciutadans
han nascut a altres països i la seva escola publica s’ha convertit en un model
d’integració, ja que els seus estudiants, de 70 nacionalitats diverses,
aconsegueixen un alt nivell d’èxit escolar. El director d’aquesta escola, Börje
Ehrstrand, va ser qui va imposar un ordre a l’escola perquè amb paraules seves,
era una ruïna. Segons el director, els idiomes són la clau d’èxit en l’escola: “Si un o més alumnes parlen una llengua pròpia,
puc recórrer a un professor per una, dos o tres lliçons. És important que
contin amb el recolzament d’un professor del seu propi país·” [1]
Mario Vargas Llosa, novel·lista,
articulista, assagista i polític, va visitar aquesta escola fa uns anys i va
comentar que "Lo
'important de conèixer en Rinkeby és el col·legi públic, una institució que és
un mirall del que hauria de ser la societat humana, el món sencer, si
prevalguessin entre nosaltres els mortals la sensatesa, l'encert i l'esperit
pràctic. Hi ha en aquest col·legi nois i noies que parlen 19 idiomes diferents
i procedeixen d'un centenar de països diferents. Tots coneixen el suec i
l'anglès, però no han perdut la seva llengua materna perquè el col·legi les hi
ha arreglat perquè tots rebin, si més no, una hora per setmana, classes en
l'idioma que parlen a casa i van parlar els seus ancestres." [2]
Sota
el meu punt de vista, és d’admirar que una escola es preocupi per la llengua
materna dels alumnes, i més quan la majoria d’aquests són immigrants. Imagino
que ho han fet perquè consideraven que imposant la llengua sueca, els nois i
noies no tindrien un èxit acadèmic adequat perquè és necessari conèixer
l’idioma. Actualment, al nostre país, es veu que únicament es treballa el
castellà i altres llengües com l’anglès, o en el nostre cas, el català. Però
aquí la immigració també és un fet. Hi ha barris de Catalunya que tenen també
aquest 90% d’immigració i s’opta per agafar a uns quants i fer un seguiment més
individualitzat de la nostra llengua. El resultat és que aquells que tenen una
potencialitat més alta poden adaptar-se abans, i els que tenen una
potencialitat més baixa, es queden estancats sense cap èxit educatiu. Però, què passaria si en escoles del nostre
país, llengües com la xinesa o la àrab també estiguessin presents a l’escola?
Segurament l’aprenentatge d’aquests alumnes nou vinguts es veuria abans i,
encara que s’haurien d’adaptar al castellà i al català, per un banda no perdrien
la seva llengua materna i per l’altre, els hi serien més fàcil aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada